
dimecres, 19 de juny del 2013
Què és TACKK?
Tackk es una propuesta interesante que nos permite de manera simple y rápida crear contenido en la web con una apariencia atractiva.
No tenemos que descargar ningún aplicativo, solo ir a la página de Tackk y comenzar a organizar el contenido que queremos compartir. Verás que la interfaz tiene todas las herramientas necesarias para permitirnos personalizar la información y presentarla de la forma que más nos agrade.
Podemos personalizar el formato de acuerdo con el contenido que deseamos compartir, con diferentes themes. Por ejemplo, podemos elegir una plantilla especial si lo que deseamos es anunciar un evento. O si lo que queremos es armar una especie de boletín virtual para promocionar un producto que vendemos, también encontraremos uno adecuado.
Podremos integrar fotografías, texto, videos, audio, mapas, links, entre otros. Y todo ello debidamente organizado en diferentes categorías, según el formato que decidamos darle.
dimarts, 18 de juny del 2013
Núvol de paraules
Un núvol de paraules (tag cloud o word cloud en anglès) és una mena de semàntica
condensada d'un document en la qual els conceptes claus són
representats en mides de font diferents, sent aquells més grans els més
freqüentment consultats. S'utilitzen bàsicament per destacar la seva
importància en els directoris o llocs web. És possible classificar les
paraules per ordre alfabètic, per popularitat o per representació dins
el lloc.
El lloc web de compartició de fotos Flickr va ser el primer en implementar aquest sistema de contingut. La idea prové d'un sistema de visualització de llocs web ideat per Jim Flanagan.
Llocs web:
El lloc web de compartició de fotos Flickr va ser el primer en implementar aquest sistema de contingut. La idea prové d'un sistema de visualització de llocs web ideat per Jim Flanagan.
Llocs web:
dimecres, 12 de juny del 2013
ELS MEUS CODIS QR
QR1_VISITCARD
L'he creat amb unitag, aquí hi han les dades personals.
QR2_Besweet
Del meu blog
QR3_TEXT
Marcel·lí Champagnat
L'he creat amb unitag, aquí hi han les dades personals.
QR2_Besweet
Del meu blog
QR3_TEXT
Marcel·lí Champagnat
dimarts, 11 de juny del 2013
Codi QR
El codi QR (Quick Response Code, codi de resposta ràpida) és un sistema per emmagatzemar informació
en una matriu de punts o un codi de barres bidimensional creat per la
companyia japonesa Denso Wave, subsidiària de Toyota (1994). Els seus
creadors, Euge Damm y Joaco Retes, aspiren que el codi permeti que el
seu contignut es llegeixi a alta velocitat. Els codis QR són molt comuns
al Japó i, de fet, és el codi bidimensional més popular en aquest país.
Per accedir a la informació continguda o encriptada en un QR-code és necessari un dispositiu digital de captura d'imatges (ex: càmera de fotos d'un mòbil, webcam...) i un software específic lector de qr-codes. Els tres quadrats de les seves cantonades permeten detectar la posició del codi al lector. El codi QR té l'avantatge de poder emmagatzemar molta informació, ser petit i ràpid d'escanejar. Així, les sigles «QR» deriven de «Quick Response» ja que el contingut pot ser desxifrat ràpidament. Aquest codi de barres en 2 dimensions (codi matriu) pot emmagatzemar fins a 7089 caràcters numèrics, 4296 caràcters alfanumèrics o 2953 octets. El codi de barres tradicional només pot emmagatzemar de 10 a 13 caràcters.
IMATGES codi QR:
Per accedir a la informació continguda o encriptada en un QR-code és necessari un dispositiu digital de captura d'imatges (ex: càmera de fotos d'un mòbil, webcam...) i un software específic lector de qr-codes. Els tres quadrats de les seves cantonades permeten detectar la posició del codi al lector. El codi QR té l'avantatge de poder emmagatzemar molta informació, ser petit i ràpid d'escanejar. Així, les sigles «QR» deriven de «Quick Response» ja que el contingut pot ser desxifrat ràpidament. Aquest codi de barres en 2 dimensions (codi matriu) pot emmagatzemar fins a 7089 caràcters numèrics, 4296 caràcters alfanumèrics o 2953 octets. El codi de barres tradicional només pot emmagatzemar de 10 a 13 caràcters.
IMATGES codi QR:
Els meus mapes
Mapa 1:Llocs que has de visitar si vas a la ciutat de Girona
Mostra Girona a Peu_MarionaMontse2 en un mapa més gran
Mapa 2: Clubs esportius que hi han a la ciutat:
Mostra esportsClubMarionaBonet2 en un mapa més gran
Mostra Girona a Peu_MarionaMontse2 en un mapa més gran
Mapa 2: Clubs esportius que hi han a la ciutat:
Mostra esportsClubMarionaBonet2 en un mapa més gran
Google Maps
Google maps (formerly Google Local) is a web mapping service application and technology provided by
Google, that powers many map-based services, including the Google Maps
website, Google Ride Finder, Google Transit,and maps embedded on third-party
websites via the Google Maps API. It offers street maps, a route planner for traveling by foot, car, bike (beta), or
with public transportation and a locator for urban businesses in numerous
countries around the world. Google Maps satellite images are not updated in
real time, but rather they are several months or years old.
Google Maps uses a close variant of the Mercator projection, so it cannot show areas around the poles. A related product is Google Earth, a stand-alone program which offers more globe-viewing features, including showing polar areas.
Google Maps uses a close variant of the Mercator projection, so it cannot show areas around the poles. A related product is Google Earth, a stand-alone program which offers more globe-viewing features, including showing polar areas.
divendres, 7 de juny del 2013
I need your love.
I need your love
I need your time
When everything's wrong
You make it right
I feel so high
I come alive
I need to be free with you tonight
I need your love...
I need your time
When everything's wrong
You make it right
I feel so high
I come alive
I need to be free with you tonight
I need your love...
Què és la Web 2.0?
El terme Web 2.0 s’associa habitualment amb les aplicacions web que faciliten la compartició interactiva d’informació, el disseny centrat en l’usuari i la col·laboració dins el World Wide Web. Alguns exemples del Web 2.0 serien les comunitats basades en web, els llocs de P2P, els wikis i els blogs. Un lloc Web 2.0 permet interactuar amb altres usuaris o canviar el contingut del lloc; en front dels llocs web no interactius on els usuaris es limiten a mirar passivament la informació que se'ls proporciona.[1]
El concepte "Web 2.0" va ser esmentat per primer cop per O'Reilly Media el 2004,[2] referint-se a la percepció que la segona generació de la Web es basava en comunitats i en serveis d'allotjament (hosting en anglès), com ara els espais web de treball en xarxa,[3] les wikis, i Folksonomy folksonomies[4] que faciliten la col·laboració i en el fet de compartir entre usuaris espais per a fotografies, textos i vincles amb altres "llocs Web" (Web-sites), els tres exemples més clars són Flickr,[5] del.icio.us[6] i Youtube. O'Reilly Media va titular una sèrie de conferències al voltant d'aquest concepte i des d'aleshores ha estat àmpliament adoptat. Encara que el terme suggereix una nova versió de la Web, no fa referència a una actualització o evolució d'Internet o de la tecnologia específica de la World Wide Web, però sí que es refereix als canvis que es fan en l'ús de la plataforma. D'acord amb Tim O'Reilly,[7] "Web 2.0 és la revolució del negoci en la indústria dels ordinadors causat per la mobilitat de la plataforma d'Internet, i un intent d'entendre les regles per a l'èxit sobre el que és nou a la plataforma.
lguns experts en tecnologia, principalment Tim Berners-Lee, han qüestionat el terme considerant que s'ha magnificat, molts dels components tecnològics de "Web 2.0" ja eren presents en la creació de la primera World Wide Web.
El terme va ser encunyat per Dale Dougherty de O'Reilly Media en una pluja d'idees amb Craig Cline de MediaLive per desenvolupar idees per a una conferència. Dougherty va suggerir que la web estava en un renaixement, amb regles que canviaven i models de negoci que evolucionaven. Dougherty va posar exemples - "DoubleClick era la Web 1.0; AdSense és la Web 2.0. Ofoto és Web 1.0; Flickr és Web 2.0." - En comptes de definicions, i va reclutar a John Battelle per donar una perspectiva empresarial, i O'Reilly Media, Battelle, i MediaLive va llançar la seva primera conferència sobre la Web 2.0 a l'octubre de 2004. La segona conferència es va celebrar l'octubre de 2005.
El 2005, Tim O'Reilly va definir el concepte de Web 2.0. Un mapa mental elaborat per Markus Angermeier resumeix la relació del terme Web 2.0 amb altres conceptes.
En la seva conferència, O'Reilly, Battelle i Edouard van resumir els principis clau que creuen que caracteritzen les aplicacions web 2.0: la web com a plataforma, dades com el "Intel Inside", efectes de xarxa conduïts per una "arquitectura de participació"; innovació i desenvolupadors independents, petits models de negoci capaços de redifundir serveis i continguts, el perpetu beta, programari per sobre d'un sol aparell.
En general, quan esmentem el terme Web 2.0 ens referim a una sèrie d'aplicacions i pàgines d'Internet que utilitzen la intel·ligència col·lectiva i la intercreativitat per proporcionar serveis interactius en xarxa.
El concepte "Web 2.0" va ser esmentat per primer cop per O'Reilly Media el 2004,[2] referint-se a la percepció que la segona generació de la Web es basava en comunitats i en serveis d'allotjament (hosting en anglès), com ara els espais web de treball en xarxa,[3] les wikis, i Folksonomy folksonomies[4] que faciliten la col·laboració i en el fet de compartir entre usuaris espais per a fotografies, textos i vincles amb altres "llocs Web" (Web-sites), els tres exemples més clars són Flickr,[5] del.icio.us[6] i Youtube. O'Reilly Media va titular una sèrie de conferències al voltant d'aquest concepte i des d'aleshores ha estat àmpliament adoptat. Encara que el terme suggereix una nova versió de la Web, no fa referència a una actualització o evolució d'Internet o de la tecnologia específica de la World Wide Web, però sí que es refereix als canvis que es fan en l'ús de la plataforma. D'acord amb Tim O'Reilly,[7] "Web 2.0 és la revolució del negoci en la indústria dels ordinadors causat per la mobilitat de la plataforma d'Internet, i un intent d'entendre les regles per a l'èxit sobre el que és nou a la plataforma.
lguns experts en tecnologia, principalment Tim Berners-Lee, han qüestionat el terme considerant que s'ha magnificat, molts dels components tecnològics de "Web 2.0" ja eren presents en la creació de la primera World Wide Web.
El terme va ser encunyat per Dale Dougherty de O'Reilly Media en una pluja d'idees amb Craig Cline de MediaLive per desenvolupar idees per a una conferència. Dougherty va suggerir que la web estava en un renaixement, amb regles que canviaven i models de negoci que evolucionaven. Dougherty va posar exemples - "DoubleClick era la Web 1.0; AdSense és la Web 2.0. Ofoto és Web 1.0; Flickr és Web 2.0." - En comptes de definicions, i va reclutar a John Battelle per donar una perspectiva empresarial, i O'Reilly Media, Battelle, i MediaLive va llançar la seva primera conferència sobre la Web 2.0 a l'octubre de 2004. La segona conferència es va celebrar l'octubre de 2005.
El 2005, Tim O'Reilly va definir el concepte de Web 2.0. Un mapa mental elaborat per Markus Angermeier resumeix la relació del terme Web 2.0 amb altres conceptes.
En la seva conferència, O'Reilly, Battelle i Edouard van resumir els principis clau que creuen que caracteritzen les aplicacions web 2.0: la web com a plataforma, dades com el "Intel Inside", efectes de xarxa conduïts per una "arquitectura de participació"; innovació i desenvolupadors independents, petits models de negoci capaços de redifundir serveis i continguts, el perpetu beta, programari per sobre d'un sol aparell.
En general, quan esmentem el terme Web 2.0 ens referim a una sèrie d'aplicacions i pàgines d'Internet que utilitzen la intel·ligència col·lectiva i la intercreativitat per proporcionar serveis interactius en xarxa.
dimecres, 5 de juny del 2013
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)















